Ajuntament de Tortosa - Turisme

El punt de partida d'aquesta ruta es situa entre el Palau Episcopal (11) i el Palau de la Diputació del General (20). Aquest indret és on tradicionalment s'ha situat la mesquita major de la medina.

Vorejant la Catedral (4), i en el camí cap al castell, trobarem encastada en els murs una còpia de la làpida fundacional de les drassanes, l'original de la qual es conserva a l'interior de la Seu. Les drassanes foren construïdes al segle X, en època d'Abd al-Rahman III, gran impulsor de les obres públiques. A l'exposició permanent de la Catedral, podem observar una magnífica arqueta àrab.

Ens atansarem a l'alcassaba passejant pel passeig de Ronda fins arribar al Castell de la Suda (5).

Resulta impressionant l'harmònica i abstracta contundència de la construcció militar de la qual destaquem la netedat de les línies amb la utilització de volums geomètrics purs magníficament arestats. El Parador Nacional de Turisme alberga la làpida funerària dedicada a la memòria del caid 'Abd al-Salam b. 'Abd Allah b. Basil, probablement de producció local i de gran qualitat, s'ha relacionat amb la monumental tomba fundacional de la necròpolis i, com la làpida de les drassanes, presenta escriptura cúfica florida pròpia del període califal.

Tot just quan arribem al cim i, abans d'introduir-nos en l'espai interior que en temps antic ocupava la residència dels diferents governadors militars, o caids de la taifa de Tortosa, a l'esquerra, ens trobem les restes d'una antiga necròpolis (6).

Des de qualsevol punt de les muralles la vista és impressionant: la ciutat es desplega als peus del castell, i s'articula a banda i banda de riu amb l'immillorable fons que hi ofereix la silueta dels Ports. Si descendim del turó pel vessant septentrional, tot vorejant l'antic Balneari del Porcar i on actualment hi ha els Jardins del Príncep (7) arribarem a l'espai que ocuparen el call jueu i la moreria, avui barri de Remolins. Molt a prop es trobava el portal de l'Assoc, topònim d'origen àrab que significa mercat. El portal, probablement una de les quatre portes de la medina andalusina que descriu al-Himyari, apareix documentat ja al segle XIII. És en aquesta zona que, desprès de la conquesta cristiana del 1148 se situarà la moreria, separada de la ciutat cristiana per la muralla que resseguia el carrer de la Cortadura.

Tornar