Ajuntament de Tortosa - Turisme

El punt de partida d'aquesta ruta és la la plaça de l'Escorxador (29). Des d'aquí seguirem pel carrer Croera per arribar al Palau Episcopal (11), on descobrirem la façana principal, força alterada a causa de les remodelacions que ha patit al llarg dels segles. Si atenem a l'estructura de l'edific, i l'heràldica del bisbe Berenguer Prats, que hi apareix insistentment podem dir que fou construït entre els segles XIII I XIV. Des del mateix carrer observem des d'una sorprenent perspectiva la façana barroca de la Seu (4) . La Catedral s'assenta a l'espai en què tradicionalment s'han situat el temple romà, la mesquita i la desapareguda Seu romànica, que ocupava el lloc on actualment hi ha la capella d'estil barroc dedicada a la Verge de la Cinta patrona de la ciutat. La pintoresca Porta de Palau ens portarà al claustre al voltant del qual es troben les dependències que ocupava la canònica agustiniana. Auster i despullat de decoració s'adscriu al corrent arquitectònic cistercenc. Una porta oberta a la galeria nord permet l'entrada a l'interior de la Catedral. La nau central està presidida pel retaule de l'altar major dedicat a la Mare de Déu de l'Estrella (s. XIV). Dins del nombrós conjunt de retaules cal destacar també el de la Transfiguració, situat a la capella central de la girola. D'influència flamenca, s'ha relacionat amb l'escola de Jaume Huguet. Enlairar la mirada tot passejant per les naus de l'edifici ens farà descobrir la rica decoració escultòrica que presenten capitells i claus de volta. La Catedral alberga l'Exposició Permanent de la Catedral on s'exposen peces de gran valor. Abandonem ara l'edifici per dirigir-nos a un dels carrers més tradicionals de la ciutat, el carrer de la Rosa, expressió de la poderosa Tortosa del segle XV. Aquí hi ha el Palau Despuig (14) que formà en un primer moment un sol cos amb el Palau Oriol (15). Al pati, amb escala volada i galeria d'arcs, s'accedeix a través d'un portal que conserva l'enteixinat policromat. Pràcticament en front veiem el Palau Capmany (21), ja del segle XVIII, i conegut popularment com l'Alhambra. Presenta una notable façana i un pati emmanisat que, amb clares reminiscències de l'arquitectura islàmica, data del segle XIX. Si continuem pel carrer de la Rosa arribarem a la plaça de la Cinta, on trobem un nou accés al claustre de la Seu obert durant el segle XVIII: la porta de l'Olivera. Organitzada en dos cossos, en el primer la porta s'obre entre columnes helicoïdals, flanquejades per les figures de les màrtirs Còrdula i Càndia, antigues patrones de la ciutat; en el segon, la Verge de la Cinta apareix entre les imatges de Sant Pere i Sant Pau. En tornar cap a la plaça de la Cinta, ens aturarem al portal del Romeu (12). Antiga porta d'accés a la ciutat, s'obre probablement en el traçat de les primeres muralles romanes. A l'interior molt restaurat, apareixen les figures de Sant Jaume i Sant Cristòfol i una imatge de la Verge dins una fornícula, en substitució de les desaparegudes durant el segle XVIII. El carrer de la Mercè on trobem l'Església de la Reparació (27), serà l'enllaç fins el carrer Sant Domènec on es troben els Reials Col·legis (1,2,3). La visita al conjunt ens traslladarà al segle XVI. Desprès de l'expulsió dels jueus al 1492, nomès restaran a la ciutat cristians i, a conseqüència de les campanyes de conversió forçada envers els sarraïns, iniciades a principis de segle, també morsicos. Instal·lats a Totosa des del segle XIV, els doinics seran els impulsors de la creació al seu convent de l'Estudi i Universitat de Sant Jordi i Sant Domènec (3), i tot just a la vora, del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties (2)dedicat a l'educació dels cristians nous o moriscs. De l'antic convent dominic només resta la portalada i l'església (1), seu actual del Centre d'Interpretació del Renaixement, amb una monumental portalada renaixentista de cossos superposats i de clara influència aragonesa. Al Col.legi de Sant Jaume i Sant Maties, fundat per Carles V, accedirem per un ram d'escales que ens situaran enfront de la portalada d'accés que presenta les armes de l'Emperador. Per ella ens internem a l'edifici on descobrirem un espectacular pati. Des d'allí anirem a buscar el carrer de la Mercè, que ens portarà fins a la plaça dels Estudis que presideix l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu (22), del segle XVIII, avui seu dels Jutjats. Deixarem enrere el barri del Rastre per dirigir-nos cap al carrer Montcada i al barri de Santa Clara. Densament poblades de convents i vestigis d'antigues esglésies, aquestes dues zones ens poden donar una idea del pes que han tingut l'Església i les comunitats religioses a la ciutat. El convent i l'església de Sant Joan (23), avui seu de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i del Centre de Formació Ocupacional de l'Ajuntament de Tortosa, són a la plaça del mateix nom. Al carrer Montcada el convent de la Puríssima (19), amb la interessant imatge barroca del Crist tallat per Innocent de Palerm, i els vestigis de les antigues esglésies dels Dolors i de Sant Antoni. Al mateix carrer, trobem el Palau Abària (18), bastit com a casa-palau, encastellada amb una torratxa a cada angle, té els seus orígens en l'època gòtica, segles XIV i XV, i el promogué la família Abària de la qual prengué el nom. Actualment és seu de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre. Per qualsevol dels estrets i costeruts carrers pujarem al convent de Santa Clara (16). Fundat a mitjans del segle XIII, és un dels més antics de l'ordre de les clarisses a Catalunya, va pertànyer en un primer moment a l'ordre del Temple, i dóna lloc al nom del barri que l'acull. Situada al declivi del turó que s'aixeca a l'Est de la població, la venerable Orde Tercera del Pare Sant Francesc aixecà el Calvari i l'església en terrenys cedits per l'ajuntament, dintre del recinte emmurallat, el 15 d'octubre de 1630. Mitjançant pendents suaus, en estudiada ziga-zaga, s'ascendeix pels cinc carrrers de l'Amargura, rememorant les de Jerusalem al Calvari. La gran capella, la de la Mort de Jesús, guardava les imatges del Senyor, Maria i sant Joan, de talla natural i noble contingut. Aquí els artistes es complagueren en la seva obra. Les figures tenien tres pams d'altura i mostraven vestimenta hebrea. El seus artífex foren: Josep Ferré de Tivenys, Martí Cuadrado de Barcelona, Vicent Roig de Tarragona i els tortosins Cerveto, Ascencio i Beltri. Destruïdes les imatges durant la darrera Guerra Civil, l'espai ha estat recuperat en els nostres dies per l'Associació de Veïns de Santa Clara. Continuarem l'ascensió, arribarem fins a les Esplanetes, on es troba l'Hospital de la Verge de la Cinta, el baluard de la Victòria i les restes medievals del Portal de Tarragona, amb la torre de planta octogonal, des d'on eixia el camí cap aquesta ciutat. Des d'aquest indret, tindrem una immillorable visió panoràmica de la ciutat, del Castell de la Suda (5), de les Avançades de Sant Joan (8) i de les fortificacions dels segles XVII i XVIII: els fortins del Bonete i d'Orleans i els baluards de les Creus i del Sant Crist. Reprendrem la marxa passejant pels carrers dels típics barris de Santa Clara i del Garrofer, que llisquen pels vessants del turó del Sitjar fins al coll de Sant Joan. Pel carrer de Sant Blai sortirem cap als eixamples, cap a la Tortosa més actual.

Tornar