Ajuntament de Tortosa - Turisme

El delta de l'Ebre és la zona humida més extensa a Catalunya i l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga. El Parc Natural conviu amb l'activitat humana mitjançant un exquisit equilibri. Malgrat la seva formació recent, el delta empresona una abundosa història, que emmarca des dels dies de les estatuetes greco-ibèriques Tanit, trobades a Camarles, fins a la creació definitiva del Parc Natural del Delta de l'Ebre, per Decret de la Generalitat de Catalunya, de 23 d'octubre de 1986. De l'època musulmana, hi ha costums vius en el folklore, en la gastronomia i en els usatges, també tenim dades geogràfiques molt precises (Al-Edrisi, s.XII) i un bagatge lèxic i toponímic. L'Assut àrab de Xerta ens permet, avui dia, el regatge de les terres deltaiques mitjançant dos canals, inaugurats el 1857 i 1912, que revolucionaren econòmicament la zona. Després de la reconquesta, Tortosa legisla i regula les riqueses del delta. La zona té en l'activitat portuària tortosina el seu motor econòmic. De Port Fangós surt l'expedició de Pere III cap a Sicília. El primer arròs el planten, l'any 1607, els monjos de Benifassà, a la Carrova. El 1719, s'obtenen els primers permisos per a artigar els terrenys propers al riu. L'entrada a l'Ebre es barra alguns cops per la pesta i altres vegades per la guerra. El paludisme endèmic causa estralls. El 1926, el ferrocarril de via estreta sentencia de mort el transport fluvial, que estava en efervescència des de 1851. Tortosa s'industrialitza, però també potència la seva agricultura. Les crescudes de 1937 perfilen la desembocadura actual. La política de pantans representa la pèrdua del 85% dels llims que rebia el delta, el sanejament del qual s'inicia l'any 1969. Finalment, amb la dècada dels 70, arriba la independència municipal de les pedanies tortosines, i l'Ebre ja no desemboca a Tortosa. El delta de l'Ebre és la zona humida més extensa a Catalunya i l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga. Els últims catàlegs florístics assenyalen 515 espècies, que habiten les zones salobres, els canyissars, arrossars i boscos de ribera. Destaca la vegetació halòfila. El nenúfar blanc i l'orquídia són, ben segur, els vegetals més exòtics. Els invertebrats són abundosos i hi estan ben representats insectes, aràcnids, crustacis i herpetofauna. Els diferents graus de salinitat admeten tota una gamma ben diferent de peixos. Les llúdrigues, els eriçons i les mosteles compten entre els mamífers més vistosos; però és l'avifauna del delta que posseeix una importància a nivell internacional. El nombre d'aus varia dels 50.000 als 100.000 individus, distribuïts en unes 300 espècies, les quals representen el 60% de les que existeixen a tot Europa. Des del punt de vista turístic, és aconsellable una visita prèvia a l'assut de Xerta. Més tard, cal que passem per Campredó, l'Aldea i Camarles -tots tres nuclis amb torres que defensaven la regió marítima de l'Ebre- fins arribar a la bassa de les Olles de l'Ampolla. A Deltebre ens meravellarem amb els miratges de la Marquesa, l'Ecomuseu, el canal Vell i les dunes mòbils de Riumar i a més podrem fruir d'un agradable creuer per l'Ebre. Havent acabat la travessia fluvial, l'excursió continua per Sant Jaume d'Enveja (amb el Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta, el baladre monumental de Balada i el peculiar sistema urbanístic dels Muntells), fins al Trabucador i el museu ornitològic i centre d'informació de la Casa de Fusta, al Poble Nou. Rere la Pantena, Sant Carles de la Ràpida, que té el Museu de Ciències, i panoràmiques del Delta, des de la Guardiola. I si visitem el museu del Montsià a Amposta, i arribem fins a la Carrova i Vinallop amb els arrossars més cap a l'interior, ja podrem fer creu i ratlla a tot aquest magnífic i encisador recorregut.