La clau de Catalunya

Des de temps immemorials la fundació de les ciutats ha cercat llocs estratègics, ubicats prop de les fonts de recursos necessaris, afavoridors del comerç, dominadors de l’entorn circumdant… La ciutat i el territori que representa Tortosa històricament constituïa la porta sud del Principat i en ella es trobava l’únic pas estable per poder creuar el riu en el seu tram final.

Fa més de dos mil anys, el majestuós Iber (Ebre) no havia format el magnífic delta a la seua unió amb la Mediterrània, ans tot el contrari, formava un estuari que apropava la ciutat al mar. Les colònies fenícies i gregues cercaven aquestes dues característiques, proximitat al mar i via de penetració cap a l’interior del país. Tortosa va ser fundada com a Dertosa en època romana, moment des del qual exerceix de capital d’aquesta part, sovint ignota, de Catalunya. L’antiga Hibera no devia ubicar-se gaire lluny del mateix solar tortosí. La intersecció de la Via Augusta construïda pels romans amb el gran riu peninsular emmarca el lloc estratègic on se situa la ciutat.

Amb una diòcesi de mil cinc-cents anys, Tortosa és la seu d’un bisbat que ha servit de connexió amb terres del nord valencià i d’altres d’aragoneses. Tortosa ocupa la centralitat dels països catalans, fet que li atorgà una importància rellevant des de l’edat mitjana i que, sovint, es reivindiqués com a capital equidistant dels tres grans centres urbans de l’antiga Corona d’Aragó.

Aquests fets configuraven Tortosa com a plaça forta en totes les èpoques històriques i conflictes bèl·lics (guerra dels Segadors, de Successió, del Francès, carlines, Civil Espanyola). Al llarg de la història, la seva possessió ha estat cobejada per tots els contendents en els conflictes peninsulars, que s’han esforçat per conquerir-la.