Descripció
El Fort de Tenasses Tortosa és una de les grans fortificacions del sistema defensiu històric de la ciutat. Situat al sector més septentrional del conjunt emmurallat, per la banda de Remolins, destaca per les seves dimensions i per la complexitat de les estructures militars que conserva. El recinte permet comprendre la importància estratègica que va tenir Tortosa durant els segles XVII i XVIII.
Fort de Tenasses Tortosa: una gran fortificació exterior
El Fort de Tenasses constitueix l’element més exterior del sistema fortificat de Tortosa. La seva construcció es va desenvolupar principalment entre la segona meitat del segle XVII i començaments del XVIII, en un període marcat per importants conflictes militars.
Una primera fase està relacionada amb la Guerra dels Segadors, quan es va reforçar la defensa de la ciutat davant les noves necessitats de l’artilleria. Posteriorment, després de la conquesta borbònica de Tortosa durant la Guerra de Successió, el conjunt va experimentar noves intervencions.
La seva posició permetia reforçar especialment el sector nord de les fortificacions de Remolins. Així, Tenasses contribuïa a protegir un dels accessos a una ciutat de gran importància estratègica.
Dos recintes i un complex sistema defensiu
La fortificació està formada per dos grans recintes. Al primer es conserven espais relacionats amb el funcionament militar del fort, com el magatzem de pólvora, la cisterna i el pati. Des d’aquest sector s’accedia a la plataforma defensiva, equipada amb nombroses canoneres.
Més enllà del fossat s’estén el segon recinte, organitzat al voltant d’una àmplia plaça d’armes. A més, el sistema defensiu incorpora semibaluards, un hornabec, un revellí i el camí cobert.
Aquest conjunt permet entendre sobre el terreny l’evolució de l’arquitectura militar amb la generalització de l’artilleria. Els fossats i les estructures defensives avançades responien a una concepció molt diferent de les antigues muralles medievals.
Una fortificació sobre Remolins
La situació elevada del fort ofereix una perspectiva singular sobre el sector nord de Tortosa. Des del seu entorn es pot observar Remolins, amb l’antic Call Jueu, i reconèixer la posició dominant del Castell de la Suda sobre el nucli històric.
La relació entre la ciutat, les fortificacions i el paisatge també es pot interpretar a través de les representacions històriques de Tortosa. Entre les més conegudes hi ha la panoràmica realitzada al segle XVI per Anton van den Wyngaerde. Tot i ser anterior a la construcció del fort actual, constitueix un document excepcional per comprendre la configuració històrica d’aquest sector.
De fortificació militar a patrimoni de Tortosa
Després de perdre la seva funció militar, el Fort de Tenasses va passar per diferents etapes. L’any 1971, un grup de tortosins va adquirir la fortificació amb la voluntat de preservar-la. També pretenien facilitar que, en el futur, pogués incorporar-se al patrimoni públic.
Aquest objectiu es va fer realitat el 2014, quan el recinte va passar a formar part del patrimoni de l’Ajuntament de Tortosa. Posteriorment, diferents actuacions de recuperació i consolidació han permès avançar en la conservació del conjunt. A més, s’han posat en valor estructures tan significatives com l’antic camí cobert.
La preservació del Fort de Tenasses no s’entendria sense la iniciativa de les persones que van contribuir a conservar-lo durant dècades. Per això, l’Ajuntament de Tortosa agraeix la contribució de les famílies i particulars que van fer possible la conservació i posterior recuperació de la fortificació:
- família Campo Güerri
- José María Chavarría Ferreres
- José Luis Delsors Pujol
- Joan Forés Sinca
- Joaquín Frances Tafalla
- família Homedes Grego
- Francesc Xavier Martí Ferré
- Joan Josep Martí Ferré
Gràcies a aquesta voluntat de preservació i a la posterior incorporació al patrimoni municipal, el Fort de Tenasses és avui una peça fonamental del patrimoni fortificat de Tortosa.
En definitiva, recórrer els seus recintes permet descobrir fossats, baluards i altres estructures concebudes per a la defensa de la ciutat. Al mateix temps, la història de la seva recuperació mostra la importància de la iniciativa ciutadana en la conservació del patrimoni tortosí.
