La petjada de les cultures

Els materials arqueològics més antics dels localitzats corresponen al segle VI aC, així doncs, podem establir des de quan la ciutat ha estat poblada de manera ininterrompuda.


Hibera, ciutat esmentada pels antics geògrafs, és probable que coincideixi amb la ubicació del solar antic de la ciutat. Les característiques urbanes del període ibèric a la zona de l’Ebre així ho confirmarien: turons senyorejant el territori del voltant, fàcilment defensables, i proximitat a vies d’aigua per dominar el trànsit i el comerç.


Grecs i fenicis

El riu i la seua immediata desembocadura, a l’antigor afectà l’establiment de llaços comercials amb pobles vinguts de la Mediterrània, grecs i fenicis, alhora que la via fluvial constituïa una ruta de penetració i d’intercanvi amb els pobles d’interior.

Romans

L’Ebre es convertí en frontera física entre romans i cartaginesos pel tractat de l’Ebre de l’any 226 aC. Els romans ja s’adonaren d’aquesta ubicació estratègica i, ocupant el turó de la Suda i l’àrea circumdant, fundaren Dertosa. L’encreuament de la Via Augusta a l’Ebre es realitzà a la nostra ciutat.


Seran els romans qui dotaran de veritable estructura urbana la ciutat. És molt probable que en aquesta època ja fos manifesta la presència de jueus a Tortosa, la qual es mantindrà, amb períodes de major o menor puixança, fins a l’època moderna.

Visigots

A l’època visigòtica el territori es constituí en diòcesi. Recents excavacions davant de la Catedral han posat al descobert restes de la muralla romana i de la que seria la primera seu visigòtica.

La conquesta musulmana

La dominació musulmana, que s’estengué més de quatre segles, deixà una petjada inconfusible i permanent en el desenvolupament urbà i comercial. Turtûxa fou un centre fonamental, com a terra de frontera, també en l’àmbit cultural. D’aquest període destaquen el jurista àrab Abu-Bakr at-Turtuixí i el poeta i gramàtic jueu Menahem ben Saruq.

La conquesta cristiana

Un cop conquerida la ciutat, el 1148, per Ramon Berenguer IV i els seus aliats, s’hi autoritzà la permanència de la seua comunitat sarraïna; igual que la comunitat jueva, establerta a Tortosa des del període romà.


Les cultures cristiana, musulmana i jueva van conviure i coexistir a Tortosa i aquesta presència ha marcat la ciutat durant segles; unes presències encara ben visibles a la Tortosa d’avui.


Per ordenar aquestes poblacions, repartir-les, assignar-hi terres i recursos es concediren a les dues comunitats cartes de seguretat o franqueses i d’altres garanties i privilegis, però havien de viure en barris separats i extramurs (a l’Aljama). La comunitat dominant cristiana s’establí a la ciutat vella; la moreria, a l’altra banda de la Cortadura; i la jueva, a la drassana emmurallada, més al nord. Als cristians nouvinguts els concediren una carta de poblament.


Les tres comunitats subsistiren a la ciutat de Tortosa i al seu territori amb relativa coexistència pacífica durant segles.

Els Reials Col·legis

Sens dubte, una de les joies monumentals de la ciutat que avui també és de visita indispensable és el conjunt dels Reials Col·legis de Tortosa, datats del segle XVI, una mostra de l’esplendor de la ciutat durant el Renaixement.

Cruïlla de territoris

Tortosa ha sigut un emplaçament clau en circumstàncies bèl·liques, a part dels intercanvis fruit de la seua situació amb gent vinguda d’arreu, especialment aragonesos i valencians, però també amb francs i occitans o, fins i tot, colònies de britànics.

El Museu de Tortosa

Al Museu de Tortosa es pot veure una bona mostra de les petjades ibèrica, romana i visigòtica a la ciutat. L’estela funerària romana – encomanada per una vídua per al seu marit que va marxar en vaixell i ja no va tornar- és una de les peces estrella del Museu.


De l’època islàmica, al mateix equipament cultural es pot contemplar nombroses obres de ceràmica. A la Catedral es troba la representativa làpida de la fundació de les drassanes del segle X. N’hi ha una còpia al mur lateral del recinte catedralici proper a la plaça de l’Absis.


De l’època cristiana, en són representatives la carta de poblament de 1149 o el famós Llibre de Costums de Tortosa.

Les veus del passat

Ressegueix el seu llegat

Ruta del Renaixement

Dels Reials Col·legis fins la catedral, recorre els vestigis de l'esplendor del s. XVI

Llegir més

Ruta del Call Jueu

El llegat de la presència jueva es percep en el laberíntic Call

Llegir més

El Museu de Tortosa

Una valuosa col·lecció per reconstrueir el passat de la ciutat

Llegir més

Visites guiades

Coneix la ciutat de la mà dels millors guies

Llegir més

Visites interpretades

De la mà dels protagonistes dels fets

Llegir més

El llegat històric

El castell de la Suda

Sempre vigilant, des de temps immemorials ha defensat la ciutat. És el millor mirador de la vall de l'Ebre al pas per Tortosa

La Catedral

L'edifici més significatiu, una obra d'art per dins i per fora que és un autèntica manual d'art

Els Reials Col·legis

La joia del Renaixement, és un conjunt arquitectònic únic a Catalunya