Descripció
L’Església i Convent de Sant Joan formen un conjunt barroc situat a la plaça de Sant Joan, al nucli històric de Tortosa. Construït principalment durant el segle XVIII, està estretament vinculat a les religioses hospitalàries de Sant Joan de Jerusalem, presents a la ciutat des de finals del segle XVI. L’antic convent és, a més, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) des de 2007.
Actualment, el conjunt ja no funciona com a convent. L’edifici acull l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona i altres serveis. La plaça completa la descoberta amb dos grans murals contemporanis dedicats a Felip Pedrell i Gerard Vergés, que estableixen un interessant diàleg entre el patrimoni barroc, l’art urbà i la memòria cultural de Tortosa.
Església i Convent de Sant Joan: els orígens
Les religioses hospitalàries de Sant Joan de Jerusalem van arribar a Tortosa l’any 1579, procedents del monestir de Santa Maria de la Ràpita. Inicialment es van establir a l’antic convent dels Trinitaris, al barri de Remolins. Entre 1580 i 1586 es va construir un nou convent per a la comunitat.
A començaments del segle XVIII, les transformacions de les defenses de Tortosa van comportar la desaparició d’aquell primer conjunt. L’any 1709 el convent va ser enderrocat i les religioses es van traslladar temporalment a la Casa Caspir. Finalment, el 1734 van ocupar el nou convent construït a l’emplaçament actual.
Així, la història de Sant Joan està també relacionada amb l’evolució urbana i defensiva de Tortosa, ja que el límit posterior de l’edifici arriba fins a la muralla medieval del segle XIV.
Un conjunt barroc del segle XVIII
L’antic convent és un edifici d’estil barroc organitzat al voltant d’un pati central i distribuït en tres plantes. A la façana es conserven elements originals, entre els quals destaquen els balcons, les finestres i les portes amb llinda.
A l’interior, el pati està envoltat per galeries distribuïdes en els diferents nivells. Les arcades de mig punt, els pilars rectangulars amb capitells motllurats i els sostres amb embigat de fusta defineixen aquest espai. Tanmateix, com que l’edifici té actualment usos culturals, educatius i de serveis, aquests elements interiors no s’han de presentar com a part d’una visita turística habitual.
La portada barroca de l’església de Sant Joan
L’església forma part del mateix conjunt, tot i que la seva construcció es va prolongar més que la del convent. Les religioses es van instal·lar al nou edifici el 1734, però les obres del temple no es van donar per acabades fins al 1777.
Des de la plaça destaca especialment la seva portada barroca, de rica composició ornamental. La portalada s’enllaça verticalment amb la finestra del nivell superior i constitueix un dels elements més recognoscibles del conjunt.
Per això, en la descoberta de Sant Joan convé observar la composició de la façana, la portada i la relació entre l’església, l’antic convent i l’espai de la plaça.
Guerres i transformacions del convent
La història de l’Església i Convent de Sant Joan està marcada també pels conflictes que van afectar Tortosa. Durant la Guerra del Francès, el convent va ser requisat per l’exèrcit invasor i utilitzat com a hospital de guerra i dipòsit d’armament. Les religioses hi van tornar el 1814.
L’any 1936, durant la Guerra Civil, el conjunt va ser assaltat i incendiat. Posteriorment, les religioses van restaurar el convent, mentre que l’església no va poder tornar a obrir-se al culte fins al 1956. La comunitat va abandonar definitivament l’edifici durant la segona meitat del segle XX i, des de 1987, l’antic convent acull l’Escola d’Art.
Actualment, aquesta funció cultural continua viva: l’edifici acull l’Escola d’Art i Cultura i espais on es programen exposicions i altres activitats.
Els murals de la plaça de Sant Joan
La descoberta del conjunt es completa amb els murals de la plaça de Sant Joan, dues grans obres d’art urbà de Roc Blackblock dedicades a figures i episodis de la cultura tortosina.
Un dels murals homenatja el compositor i musicòleg Felip Pedrell, nascut a Tortosa l’any 1841. L’obra es troba al solar on havia estat la seva casa natal i està presidida pel retrat del músic, acompanyat d’un pentagrama.
El segon mural està dedicat a l’escriptor tortosí Gerard Vergés i a la memòria popular de la ciutat. Realitzat el 2017, reprodueix una fotografia històrica dels anys vint del segle XX que mostra el repartiment del panoli a la mateixa plaça de Sant Joan. Sobre l’escena apareix una frase de Vergés: «De cop comprenc que l’home és la memòria».
D’aquesta manera, la plaça combina patrimoni històric i creació contemporània. Els murals recuperen la memòria de Pedrell, Vergés i una antiga tradició popular, mentre que l’església i el convent recorden la presència de les hospitalàries i el passat barroc d’aquest sector de Tortosa.
Un espai per descobrir des de la plaça
L’Església i Convent de Sant Joan no funcionen actualment com un monument amb un règim regular de visita turística. L’antic convent té usos culturals, educatius i administratius, de manera que l’accés als seus espais està condicionat per les activitats que s’hi desenvolupen.
L’església tampoc no disposa d’un horari regular de visita lliure al seu interior. Per tant, la descoberta turística del conjunt s’ha de centrar principalment en l’arquitectura exterior, la portada barroca, la història de l’edifici i els murals de la plaça, sense generar expectatives d’accés a l’interior.
Finalment, la plaça de Sant Joan permet llegir diferents capes de la història de Tortosa en un mateix espai: el passat religiós de les hospitalàries, l’arquitectura barroca del segle XVIII i l’art urbà contemporani dedicat a Felip Pedrell i Gerard Vergés. Aquesta combinació converteix la plaça en un punt singular dins d’un recorregut pel nucli històric.