Descripció
La Torre de Font de Quinto és un dels elements més representatius del patrimoni medieval de Campredó. També coneguda com a Torre d’Ayuso o Torre de Campredó, s’alça sobre un turó del vessant fluvial de la serra de les Veles. Des d’aquesta posició domina el curs baix de l’Ebre i un ampli sector de la plana agrícola.
La torre està vinculada a les antigues possessions de l’Orde del Temple i a l’organització medieval d’aquest territori. A més, el seu entorn permet descobrir una altra etapa decisiva de la història contemporània: la Batalla de l’Ebre. Els plafons interpretatius, els grafits conservats a la torre i altres vestigis propers ajuden a comprendre els combats que van tenir lloc en aquest sector el juliol de 1938.
Torre de Font de Quinto i el patrimoni templer
L’any 1182, els territoris situats al sud-est de Tortosa van passar, per donació reial, al domini de l’Orde del Temple. Aquestes terres es van organitzar al voltant de la sotscomanda del Prat, creada per gestionar les possessions templeres d’aquest sector.
La Torre de Font de Quinto està històricament relacionada amb aquest territori. Les fonts situen la seva construcció en època medieval, entre els segles XIII i XIV. Per tant, constitueix un dels testimonis més destacats del passat templer de Campredó.
A poca distància es conserva també la Casa del Prat o Llotja, un altre element fonamental d’aquest conjunt patrimonial. Així, torre i llotja permeten interpretar un territori medieval format per explotacions agrícoles, pastures, camins i punts estratègics de control.
Una torre defensiva sobre l’Ebre
La torre és una construcció fortificada de planta rectangular i forma prismàtica. Té aproximadament 11 metres d’altura i una base d’uns 8,20 per 6 metres. Els murs estan construïts amb petits carreus irregulars units amb morter.
Un dels elements més característics és l’accés original elevat, habitual en les torres defensives medievals. Aquesta disposició dificultava l’entrada i millorava la protecció de l’edifici. A més, la construcció conserva espitlleres i altres elements relacionats amb la seva funció defensiva.
Els diferents nivells interiors es comunicaven mitjançant trapes. A la part superior hi havia també una xemeneia, fet que indica l’existència d’un espai amb funcions residencials.
Amb el pas del temps, la torre va experimentar diverses transformacions. De fet, posteriorment va arribar a utilitzar-se com a casa de pagès, un canvi d’ús que probablement va contribuir a la seva conservació.
La Torre de Campredó i el control del riu
La posició elevada de la Torre de Font de Quinto permetia controlar un ampli sector del curs baix de l’Ebre. El riu era una important via de comunicació, transport i accés cap a Tortosa. Per això, la vigilància d’aquest corredor tenia un gran valor estratègic.
A l’altra riba de l’Ebre s’aixeca la Torre de la Carrova, amb la qual la torre de Campredó manté una clara relació visual. A més, les fonts relacionen aquest sistema de vigilància amb l’antiga Torre de Sant Onofre, avui desapareguda.
Una tradició afirma que les torres de Campredó i la Carrova estaven connectades mitjançant un sistema de cadenes que permetia impedir el pas de les embarcacions per l’Ebre. Tanmateix, aquesta explicació forma part de la tradició i no s’ha de considerar un fet històric documentat.
La Torre de Font de Quinto i la Batalla de l’Ebre
La història de la torre va continuar molt més enllà de l’edat mitjana. Durant la Guerra Civil, aquest sector de Campredó va quedar directament relacionat amb l’inici de la Batalla de l’Ebre, la matinada del 25 de juliol de 1938.
En aquest sector, l’exèrcit republicà va intentar travessar l’Ebre com a part d’una maniobra de distracció. L’objectiu era dispersar les forces franquistes mentre el gruix de l’ofensiva creuava el riu més al nord. En l’operació va participar la XIV Brigada Internacional La Marsellesa, formada en bona part per combatents francesos i belgues. Els combats van provocar nombroses baixes.
A l’interior de la torre es conserven grafits relacionats amb combatents de la XIV Brigada Internacional. Aquestes inscripcions són una empremta directa de la presència dels brigadistes i incorporen una nova capa històrica a l’edifici medieval.
A més, als voltants de la torre hi ha plafons interpretatius dedicats a la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre. Aquests recursos expliquen la maniobra republicana del 25 de juliol de 1938 i situen Campredó dins dels escenaris del sector sud de la batalla.
Una ruta de memòria entre Campredó, l’Aldea i Amposta
Els elements interpretatius de la Torre de Font de Quinto formen part d’un projecte de memòria històrica compartit amb l’Aldea i Amposta. La proposta relaciona diversos indrets vinculats als intents republicans de travessar l’Ebre durant les primeres hores de la batalla.
Entre aquests espais hi ha la mateixa Torre de Font de Quinto, la Torre de la Carrova, el Mas de Talarn i el Mas de Bernis. D’aquesta manera, els plafons permeten interpretar els combats des d’una perspectiva territorial i no com un episodi aïllat.
A l’entorn de Campredó, la interpretació es completa amb altres vestigis, entre els quals destaquen les trinxeres recuperades de la Casa del Prat. Així, en un mateix sector es poden descobrir testimonis de l’edat mitjana i de la Guerra Civil.
Del patrimoni medieval a la memòria històrica
Aquesta superposició d’etapes és un dels principals valors de la Torre de Font de Quinto. La construcció medieval explica l’organització i el control del territori durant l’època templera. En canvi, els grafits, les trinxeres i els plafons interpretatius permeten aproximar-se als esdeveniments de 1938.
Per tant, la visita ofereix una lectura especialment àmplia de la història de Campredó. En un espai relativament reduït conviuen una torre defensiva medieval, vestigis de la Guerra Civil i un paisatge que ajuda a entendre la importància estratègica de l’Ebre al llarg dels segles.
L’any 2000, la Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat van passar a ser propietat de l’Ajuntament de Tortosa. Posteriorment, es van impulsar treballs de restauració i actuacions destinades a recuperar i interpretar aquest patrimoni.
Un mirador sobre el curs baix de l’Ebre
La ubicació és també un dels grans atractius de la Torre de Font de Quinto. La construcció s’alça sobre un turó situat entre les elevacions de la serra i la plana fluvial de l’Ebre.
Des de l’entorn es poden contemplar àmplies panoràmiques sobre el riu, la plana agrícola i el paisatge de Campredó. Aquesta visió permet comprendre fàcilment per què l’indret va tenir valor estratègic en diferents moments de la història.
Així, la descoberta de la torre no es limita a la seva arquitectura. El paisatge és una part essencial de l’experiència i permet interpretar la relació entre la fortificació, el territori i l’Ebre.
Rutes en bicicleta per la Torre de Font de Quinto
La torre forma part també de les propostes per descobrir Campredó en bicicleta. Entre aquestes destaca la ruta «Per Campredó anant per camins secundaris», un itinerari familiar d’uns 30 quilòmetres amb inici i final a Tortosa.
El recorregut segueix inicialment el Camí Natural de l’Ebre en direcció a Campredó. Després de passar per Font de Quinto, la ruta s’acosta a la torre i permet gaudir de bones panoràmiques sobre el riu.
D’aquesta manera, el patrimoni medieval i la memòria històrica es poden combinar amb el cicloturisme i la descoberta del paisatge fluvial.
La torre i el Camí de Sant Jaume de l’Ebre
La Torre de Font de Quinto es troba també en l’entorn del Camí de Sant Jaume de l’Ebre. Aquest itinerari segueix el corredor fluvial, comunica Amposta amb Tortosa i després continua cap al nord.
La torre és un dels elements patrimonials relacionats amb aquest tram del recorregut. Per tant, el seu entorn es pot integrar en itineraris a peu o en bicicleta que combinen patrimoni, paisatge i camins històrics.
Una torre per descobrir des de l’exterior
La Torre de Font de Quinto està restaurada, però no disposa d’un horari regular i permanent de visita lliure al seu interior. L’edifici acull activitats culturals i pot obrir en ocasions determinades. Per tant, no s’ha de plantejar com un monument amb accés interior garantit.
La visita habitual se centra en l’exterior de la torre, la seva arquitectura defensiva, el paisatge i els elements interpretatius situats al seu entorn. Aquests recursos permeten descobrir tant el passat medieval com els episodis de la Guerra Civil vinculats a aquest sector.
Finalment, la Torre d’Ayuso, de Font de Quinto o de Campredó permet recórrer segles d’història en un mateix indret. El llegat templer, el control medieval de l’Ebre, la Batalla de l’Ebre i el paisatge fluvial converteixen la torre i el seu entorn en un dels conjunts patrimonials més interessants de Campredó.
