Descripció

Situada a uns tres quilòmetres de Tortosa, vora el barri de Sant Llàtzer i abans d’arribar a Soldevila i Campredó, s’ubica on existí la torre de la Petja, centre d’un disseminat en zona d’habitat agrícola i d’antiquíssima tradició. Destruïda durant la guerra del Francès, part de la fàbrica és adossada a les edificacions veïnes de l’ermitori, que la perjudicaren en ser eixamplades.

El clergue Guerau de Montbrú, ardiaca de Culla, funda el santuari el 12 d’abril de 1378. Disposà la construcció de la capella al flanc de casa seva, veïna de la torre. Tanmateix, fundà un benefici per al capellà que l'atengués. L’ermita es conegué per Santa Maria de la Petja, segons desig de Guerau de Montbrú, i fou parròquia matriu i comuna de Campredó i Sant Llàtzer. Prop d’ella es conserven les restes de la creu de la Petja, del segle XII.

Les armes que apareixen als capitells de la porta gòtica són les mateixes que les de la lauda sepulcral del canonge Pons de Guàrdia (+l334), al claustre de la Seu. La Mare de Déu de la Petja o dels Àngels es festeja el dia dos d’agost.